Continguts

Dolors Clotet

Paul Morland o el subtil art de l’enginyeria demogràfica

23 d’octubre del 2026

Noel Huguet Sabà

No som 6 milions, l’intent d’assenyalar l’elefant a la sala

23 d’octubre del 2026

Marc Tomàs

Teixint la catalanitat. Una lectura catalana de Bowling Alone

23 d’octubre del 2026

Quim Gonter

Catalunya i les competències en immigració

23 d’octubre del 2026

Alícia Adserà

Fer possible el futur

23 d’octubre del 2026

Carles Campuzano, Guillem López-Casasnovas

Anem cap a la Catalunya dels 10M?

23 d’octubre del 2026

Dani Marinova i Damjan Tomic

Les polítiques de paternitat i la natalitat

23 d’octubre del 2026

Miquel Puig Raposo

Demografia i model econòmic a Catalunya: què ens ensenya la comparació amb les Balears i el País Basc?

23 d’octubre del 2026

Roser Cussó

La Unió Europea i la immigració: un mecanisme de desregulació socioeconòmica?

Aquest article analitza la política d’immigració de la Unió Europea (UE) en el marc del seu projecte de mercat comú i de globalització. Proposa una interpretació del rol de la immigració en la desregulació socioeconòmica dels Estats Membres, que contrasta amb la tesi segons la qual la immigració respon principalment a l’existència prèvia d’un mercat laboral propici –llocs de treball vacants, per exemple. Aquesta tesi no explica l’augment inèdit de la immigració a partir del 2000. Després d’introduir el marc teòric, l’article presenta tres hipòtesis i un cert nombre d’elements analítics per fer-ne una primera valoració. Ofereix també alguns escenaris per pensar la resobiranització i la redemocratització de la política d’immigració (i social en general) en el marc de la crisi geopolítica actual.

22 d’octubre del 2026

Rita Trias-Prats

Menys criatures i més tard: la fecunditat a Catalunya en perspectiva

Catalunya presenta una natalitat i una fecunditat baixes i en descens, en un context de progressiu endarreriment de l’edat en què s’arriba a la maternitat. L’objectiu d’aquest article és analitzar aquestes dinàmiques demogràfiques tot considerant el paper de la població nascuda a l’estranger, que presenta patrons reproductius diferents dels de la població autòctona. L’anàlisi reflexiona sobre els factors estructurals (com la precarietat laboral i les dificultats d’accés a l’habitatge) i culturals (com els canvis en les preferències personals i els projectes vitals) que ajuden a explicar la baixa fecunditat a Catalunya. Un element important és la bretxa entre els fills i les filles desitjats i els efectivament tinguts, que revela que la baixa fecunditat no respon únicament a preferències individuals, sinó també a condicions que en dificulten la realització.

22 d’octubre del 2026

Bernat Mallén Alberdi

Demografia etnolingüística de Catalunya. Una anàlisi de la trajectòria de set cohorts i la reproducció social del català

Aquest article confronta les tesis de Vandellós (1935) i Cabré (1999) mitjançant el seguiment de set cohorts catalanes (1930-1999). A partir de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) 2023 i l’Enquesta de característiques essencials de la població i els habitatges (ECEPOV) 2021, es descompon la trajectòria lingüística de cada cohort en quatre passos. La dilució migratòria és sempre el factor dominant i cap cohort llega una catalanitat superior a la rebuda, encara que l’erosió decreix en les cohorts recents. La fecunditat diferencial no explica la recuperació intergeneracional, atribuïble a les parelles mixtes.

20 d’octubre del 2026

Lluís Dagues

Demografia, economia i poder a Catalunya del Nord: un avís per a tota la nació

19 d’octubre del 2026